Memòria, impunitat, justícia, democràcia


 

En nom de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, us presentem la Trobada Internacional sobre “La impunitat com a obstacle en els processos de construcció democràtica: l’eficiència de la justícia transnacional (les experiències d’Amèrica Llatina i España)”.

L’Associació Catalana de Juristes és una entitat sense ànim de lucre, que aglutina advocats, professors, jutges, fiscals, estudiants de dret... alguns dels seus membres van participar en l’època de la dictadura franquista, tant en la Defensa Jurídica dels repressaliats (en els Consells de Guerra i en els Tribunals d’Ordre Públic), com en l’organització i lluita dels moviments socials contra la Dictadura.

Vint anys després de la creació de l’Associació, la defensa dels drets humans continua essent un dels seus objectius principals; el manteniment de la memòria d’allò que va succeir en l’època de la dictadura ha estat també una constant en l’activitat de l’ACJD.

La revisió de les condemnes imposades pels tribunals franquistes als opositors polítics i demés víctimes del règim franquista és quelcom que la democràcia espanyola té pendent. Democràcia significa respecte pel compromís i per la llei i, per tant, l’ocultació d’allò que va succeir sota les lleis franquistes igual que les lleis llatinoamericanes d’obediència deguda i punt i final o d’amnistia suposen un dèficit democràtic en una societat on el silenci viola encara més els drets de les víctimes.

La creació d’una comissió per a la recuperació de la memòria històrica suposa una oportunitat per tal que el silenci de l’època franquista no continuï torturant una societat que voluntàriament ha preferit mirar cap a un altre costat, i oblidar que a Espanya –com a Xile o Argentina– el genocidi també va existir.

La Trobada té com a principal objectiu analitzar com es van enfrontar els genocidis patits en països d’Amèrica Llatina i com es va abordar o no a Espanya, no només des del punt de vista dels moviments socials agrupats per a no oblidar allò que va succeir, sinó també quina va ser la resposta institucional i la solució aportada per l’ordenament jurídic.

A Espanya, el debat jurídic públic ha estat feble, els Tribunals han emprat dos arguments per rebutjar la revisió de les decisions dels poders públics durant la dictadura: la irretroactivitat de la Constitució de 1978 i la seguretat jurídica, però han oblidat la imprescriptibilitat dels drets humans, especialment quan han estat violats per un règim il·legítim sorgit de la força de les armes i no de la voluntat popular. Aquest règim, va ser condemnat en diverses ocasions per les Nacions Unides tant en les Conferències de Postdam i San Francisco com en diverses resolucions; per tant, la recuperació de la Memòria Històrica i el rescabalament a les víctimes de la repressió franquista durant i després de la guerra incivil, és un assumpte pendent dels Tribunals, cada vegada més reclamat per la societat espanyola.


I per fer-ho, comptem amb la inestimable col·laboració d’experts internacionals i nacionals en la matèria, des de juristes fins a periodistes, defensors dels drets humans en ONG... Esperem que les reflexions de la Trobada i les seves conclusions puguin ser útils per a tots aquells que lluiten per la pau i per la justícia.

Barcelona, 20 de març de 2005